Publicador de continguts

Més que un taller d’escacs
INCLUSIO SOCIAL
Més que un taller d’escacs
26/08/2025
ESCRIT PER:
ENTREVISTA PER:
Cruz Roja
ESCRIT PER:
ENTREVISTA PER:
Cruz Roja
  • Una partida d’escacs, com la vida, està plena de bones i males decisions. De moviments que desencadenen un malson o que, al contrari, ens il·luminen el camí.

Ricardo Amores és voluntari de la Creu Roja a Palma i un apassionat dels escacs des que era petit. Des de fa 8 anys, s'encarrega d'impartir un taller d'escacs a la presó. “Va començar sent una activitat dirigida a persones amb addiccions i, finalment, es va ampliar a totes les persones internes. Sòl tenir uns catorze participants, alguns saben jugar i altres no tant. Així que començ amb una mica de teoria i en l'última mitja hora juguen entre ells i jo els vaig corregint i donant idees i consells”, explica el voluntari.

Aturar, prendre decisions meditades o donar espai al raonament i a la calma abans d'actuar són alguns dels beneficis d'aquest esport. “Els escacs els fan reflexionar, controlar aquest primer impuls. Hi ha molta literatura sobre això, però aquest esport estimula la memòria, la capacitat de càlcul, incrementa la concentració i el pensament deductiu. Jo sempre els dic que per a guanyar una partida d'escacs cal fer el que sigui, però amb dues limitacions: respectar les normes i al contrari”, expressa Ricardo Amores.

Aquest taller és molt ben rebut per part dels interns, qui agraeixen aquest temps no sols de joc i evasió, sinó també de valors que, inconscientment, es posen damunt del tauler en cadascuna de les partides. “Una altra frase que faig servir és: “en els escacs, una mala jugada pot arruïnar una bona partida”. I ells solen afegir: “i en la vida també”. Jo no entro a fer psicologia, però ells mateixos ho relacionen”, comparteix el voluntari.

Cada setmana, Ricardo se’n va d'aquest taller satisfet pel treball ben fet i, per descomptat, amb ganes de tornar. Les ganes i la implicació són presents entre els interns i això es contagia en l'ambient. “En el taller tenim uns taulers i caixes amb les fitxes, en una de les caixes faltava una torre que havíem d'agafar d'una altra caixa. Al cap d'unes setmanes, un dels interns em va dur una torre de fusta que havia realitzat en el taller de fusteria. Va ser un gest bonic que significa molt. Sent el seu agraïment”, s'acomiada.

Imparcialidad

Voluntariado



Botones Donaciones

ahoraRelatedNews

Banner Home

LLEGEIX EL QUE T´INTERESSA
Subscriu-te a la nostra newsletter i descobreix un milió de petites històries.