Víctor Vidal: “Fer voluntariat és teràpia davant l'estrès perquè la solidaritat augmenta la serotonina” - Ahora

Hem de saber diferenciar entre l'estrès positiu o eustrès, que és el que ens manté alerta i ens dona la vitalitat per fer el que ens agrada, i l'estrès que tothom coneix. Quan superem el llindar, que és molt subtil, comencen a aparèixer els primers efectes i molèsties que ens indiquen que alguna cosa va malament i és quan hem de posar el focus d'alerta. L'insomni, per exemple, és un dels primers senyals.

L'eustrès és la tensió i l'energia necessària que necessitem en el dia a dia per fer aquelles accions que ens donen plaer. Necessitem aquesta energia,  sinó estaríem en un estat de coma,. Però aquest estrès, en el moment en què supera un llindar, que és molt subtil –com el dolor, cada persona té un llindar diferent– és quan desencadena problemes greus de salut.

L'estrès afecta tots els sistemes. Una cosa que s'ha investigat recentment és l'aparició de càries. Una de les causes més importants de càries és l'estrès crònic. Disminueix el pH de la nostra saliva i disminueix l'acidesa.

Totes. Qualsevol mena de malaltia que el pacient tingui l'agreuja. Fins i tot en els tractaments de quimioteràpia s'han adonat que en pacients amb càncer estressats la quimioteràpia és menys eficaç. També passa amb les vacunes, últimament s'ha investigat als Estats Units que en pacients estressats l'eficàcia de les vacunes és menor perquè disminueix la immunitat i disminueixen aquestes cèl·lules NK que visualitzen les cèl·lules de càncer. Per tant, deixem el cos humà amb un exèrcit de batalla menor de l'habitual. També afecta infeccions, qualsevol classe d'alteració a nivell cardíac cerebral, ossi, nivell de fractures... Les persones més estressades tenen major índex de fractures, disminueix també el calci, augmenten els osteoplasts que són les cèl·lules d'estructures d'os, per tant, hi ha més fragilitat òssia... Tots els sistemes es posen en perill.

Totalment. L'estrès és una cosa a la qual no donem importància. L’hem normalitzat i trivialitzat i darrerament, amb la COVID-19, ens hem adonat que mereixem viure una vida més tranquil·la. Valorar els detalls, el confort de casa, estar bé...

Es pot reduir gestionant l'estrès des de les empreses. A Suïssa hi ha departaments de Benestar i Salut. Les empreses haurien de cuidar les emocions dels seus treballadors, no preocupar-se només de com una persona seu sinó de com se sent per dins. Potser a alguns treballadors els agradaria desenvolupar altres tasques i no se'ls pregunta què saben fer i on volen estar. Es poden crear ajuts psicològics externalitzats o crear departaments amb psicòlegs i fisioterapeutes...  Si gestiones, vols i cuides, generes rendiment i disminueix l'absentisme. També es poden realitzar tallers d'autoestima per contrarestar la frustració, tallers de risoteràpia, cuidar l'alimentació a la feina, reconèixer els millors empleats... Tractar les persones com t'agradaria que et tractessin a tu. La clau és reinventar-se i reil·lusionar-se.

Juga un paper més important del que pensem. S'ha descobert que uns dels aliments que ens ajuden a gestionar l'estrès, que contenen un aminoàcid que és l'ergotamina, són els bolets. Tenen un component rellevant per a la immunitat i ens ajuden davant l'estrès gràcies a un aminoàcid que no el podem sintetitzar sinó que cal ingerir-lo. Els bolets xiitake el contenen, els boletus edulis, els xampinyons... També, per descomptat, la dieta mediterrània amb les fruites i verdures al capdavant.

Aquelles que estan en contacte amb problemes socials i aquelles en què en el seu exercici de la professió tenen pressions sobre les seves accions. També les persones que estan insatisfetes. Aquells treballs que són monòtons també generen força estrès, treballar en una fàbrica fent sempre el mateix, per exemple.

Hi ha, malauradament, l'estrès escolar amb l’assetjament escolar; l'estrès de la gent gran; el burn out, l'estrès dels adolescents... En cada etapa de la vida podem determinar un tipus d'estrès diferent.

Sí, tenen més resistència. Han hagut de fer les tasques de la casa, les laborals, les socials, les culturals... Les dones víctimes de violència de gènere tenen un nivell de resiliència exprés.

Els psiquiatres experts en determinats problemes socials determinen que a partir dels sis mesos podem dir que l'estrès és crònic. El mateix passa amb la depressió i la distímia.

Darrere o davant d'un suïcidi hi ha una situació d'estrès crònic mal abordat. En medicina no ens han ensenyat res de la tristesa ni de la melancolia. Estem molt verds en psicologia. Necessitem psicòlegs als centres de salut i a les escoles. A la psicologia cal donar-li un focus important perquè la psiquiatria no aborda els problemes d'estrès, són els psicòlegs els que poden salvar el món. Si no abordem el problema de l'estrès, morirem d'estrès sense adonar-nos-en.

Hi ha eines que poden venir molt bé per a l'estrès. Tot el que té a veure amb el benestar, la música, les aromes... el riure. Ens hem de riure més. També fer voluntariat és teràpia davant l'estrès, perquè la solidaritat augmenta la serotonina. Si alguna persona no sap què fer per reduir els seus nivells d'estrès, jo li recomanaria que faci algun tipus de voluntariat. No només determina el fet d'ajudar els altres, sinó que reil·lusiona per fer una acció que és millorar la vida d'altres i també la teva. Fins i tot el fet de fer un donatiu fa que augmenti l'oxitocina, hormona que contraresta tots els efectes devastadors del cortisol que és l'hormona de l'estrès. L'altruisme, la generositat... és un valor afegit. També ser conscients de l'avui, viure el moment.