Laëtitia Launet: "Si tens dubtes sobre el teu projecte, aquests premis et donen la motivació que necessites" - Ahora
Publicador de continguts
Podries deixar prepagat un cafè a la teva cafeteria habitual perquè una persona sense llar pugui passar-hi i prendre’n un quan vulgui? Laëtitia Launet i l'equip de Llum van imaginar aquest acte de solidaritat i el van fer realitat amb l'ajuda del reconeixement que també li dona ser un dels guanyadors dels Premis Creu Roja de Tecnologia Humanitària en la categoria 'Impacte'. Un projecte innovador amb una clara vocació social que també busca enderrocar prejudicis sobre un col·lectiu que a Espanya supera les 33.000 persones.
Com i quan neix Llum?
La idea inicial va sorgir fa un parell d'anys, quan vivia a Madrid. Jo feia voluntariat. Fèiem rutes per les ciutats amb un grup de voluntaris i sempre vèiem les mateixes persones. Parlàvem molt amb elles i un cop una parella ens va comentar que seria molt útil tenir casellers o un lloc on deixar les motxilles. "Què faig jo amb la meva motxilla i les meves coses quan vaig a una formació?" va dir ella. D'aquí va sorgir la primera idea. Vaig estar un any donant-li voltes, pensant què es podria fer, fins que vaig pensar que seria genial tenir una aplicació. Què tenim tots a casa que no fem servir? Un racó, encara que siguin 50 cm quadrats, per deixar una motxilla o alguna cosa. Aquí és on va sorgir la primera idea de l'aplicació, crear espais familiars. Perfils tant de persones usuàries del col·lectiu, com de famílies que tinguin un espai a casa per guardar les seves pertinences. Tot serien perfils verificats, perquè tothom estigui en confiança.
Llavors es va començar a definir el projecte, però vaig pensar: per què aturar-nos aquí? I se'm va ocórrer fer alguna cosa més que casellers, com un recull de tots els recursos que estan disponibles per a les persones sense llar. Hi ha moltes organitzacions que intenten ajudar persones sense llar, però estan una mica disperses i el col·lectiu de vegades no sap identificar qui els pot ajudar en cada cosa.
La idea és ajuntar-ho tot en la mateixa aplicació, en un mapa de serveis, recursos de centres de dia, albergs, centres de salut... Alhora incloure guies, per exemple, sobre com aconseguir la targeta sanitària, però també recollir el que s'ha convertit en la part central del projecte, que és la part de restaurants solidaris. Aquesta part m'agrada molt perquè intenta que tothom pugui ajudar. Aquells que potser no tenen temps d'ajudar en el seu dia a dia poden fer-ho deixant una cosa prepagada per a les persones del col·lectiu.
En què consisteix el projecte i com funciona?
Llum funciona a través d'una aplicació de mòbil principalment, però la idea és que també hi hagi versió web. Més d'un 60% de les persones sense llar tenen smartphone però, què fem amb aquest 40% que queda? No podem deixar gairebé la meitat de banda. La idea és tenir una versió web que sigui accessible per, per exemple, quan van a formacions i també una versió web que permeti, sense connectar-s’hi, veure on hi ha comerços solidaris i almenys poder ubicar-los al mapa. La idea no és fer només ús de l'app i del web, sinó posar un adhesiu com el que es posa de Tripadvisor als comerços, restaurants... perquè tant els clients com les persones del col·lectiu sàpiguen que en aquests llocs poden deixar alguna cosa prepagada, o saber que aquí poden preguntar si tenen alguna cosa. Això últim és de vital importància per a les persones que no tenen accés al mòbil, és fonamental que es reconeguin aquests llocs a nivell visual. Després el boca-orella també és important.
En quin punt està ara mateix el projecte?
A l'octubre, que és quan es va enviar la candidatura per a aquests premis, estava en l'etapa de prototip, gairebé de prototip complet. Ara s'ha completat més aquest prototip i s'ha fet el del web. També s'ha començat a desenvolupar l'aplicació, que va ser una mica el procés de definir quin frameworks, quines llibreries de programació... perquè hi ha una versió per a android, una altra per a iphone.... Ja hem començat amb el seu desenvolupament.
La idea és tenir de cara a l'estiu la primera versió desenvolupada completament de l'aplicació i una mica abans la versió frontal. Cal entendre que hi ha dues parts: la visual d'usar una aplicació, que és la més senzilla i, d'altra banda, la gestió de base de dades, ja que la idea és que els usuaris no hagin de validar en l'app si han demanat un dinar, sinó que els comerços tinguin la seva versió de l'app per afegir-hi, per exemple, un cafè més o treure'l. Són els mateixos establiments els que ompliran aquesta informació, hi tindran accés i podran actualitzar la informació.
Has comptat amb la participació de persones sense llar per conèixer les seves necessitats?
La idea neix de la meva experiència amb les persones sense llar. Ara que ja es té el prototip hem començat a interactuar amb persones d'aquest col·lectiu per saber què els sembla i si els és útil. Per exemple, van dir que l'accés a entrepans ja el tenien, perquè és una cosa que els donen normalment, però el de poder tenir plats calents asseguts a una taula estava molt bé, i aquesta part va agradar molt.
És un procés que requerirà molt de temps i la idea és que ara, quan creï l'organització de forma oficial, caldrà contractar gent i vull que alguna persona del col·lectiu formi part de l'equip. Això és imprescindible, no es pot fer una solució que no vagi acompanyada d'una persona del col·lectiu, i d'aquesta manera, a més, poder oferir oportunitats de treball.
Per què decideixes posar en marxa un projecte amb finalitats socials? Què és el que et va moure a això?
Sempre m'ha cridat molt intentar canviar coses. Sento que si tinc la capacitat de fer-ho no puc deixar de fer-ho, és el que em neix. Igual que a altres persones els agrada cantar, a mi el que m'agrada és intentar tenir un impacte. Encara que sigui una mica en el meu dia a dia intento fer-ho, encara que sigui aconseguir un somriure en una persona que ho necessita, no demano res més. Això s'ha notat en totes les meves experiències en empreses, que sempre han estat cap a l’àmbit social o al de la salut. Amb el temps una cosa ha anat desencadenant d’altres. Vaig començar en unes pràctiques socials que et feien descobrir un col·lectiu i aprendre una mica més la realitat de certs grups, i al final he acabat fent això.
Quins són els pròxims passos de Llum?
La primera fase serà llançar els mapes de serveis i eines. El que comentava dels casellers solidaris no es pot llançar encara, ja que és un procés que requereix més feina i molt control perquè tothom se senti en confiança, tant famílies com usuaris. Això és un tràmit que requereix esforç. Els casellers físics estan pensats perquè siguin les persones voluntàries les que puguin oferir espais. D'aquí la importància d'una xarxa de confiança i que es verifiquin els perfils. Una altra idea per a la qual es necessita més finançament seria llogar sales on posar molts armariets i que aquestes persones hi puguin deixar les seves pertinences sense haver de pagar.
La idea no és aturar-nos amb l'aplicació, sinó extreure’n més xifres, més dades recents sobre el col·lectiu per poder aconseguir estudis i analitzar les dades. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) en 10 anys ha publicat dos estudis de les persones sense llar, això demostra la poca informació que hi ha. La segona part de l'app és aconseguir més dades d'ells mitjançant formularis a l'app, òbviament no obligatoris. Jo soc informàtica, però tinc un màster que curso a França sobre informació i ciència de dades, això fa que tingui formació a més d'en disseny i programació en dades. El meu objectiu és intentar generar més dades, conclusions estadístiques per, no només enderrocar prejudicis, sinó datar les necessitats, perquè si no no es pot saber exactament què requereixen i què necessiten.
Creus que cal més suport públic o privat cap a aquest tipus de projectes innovadors amb finalitats socials?
He estat informant-me molt per intentar treure aquest projecte endavant. Hi ha molts concursos o premis per a startups, per a idees que generin diners, però després per a projectes socials hi ha molt poc suport i ajudes. Per això ens centrem en el de la Creu Roja per la seva visibilitat i per tot el que pot aportar. Primer vull intentar impulsar-lo amb la Creu Roja, ja que una part del premi consisteix en assessorament i vull veure què em recomanen per constituir l'empresa perquè per demanar subvencions es necessita un perfil o un altre. Però sí que hi ha ajudes, només cal trobar-les.
Què et va portar a presentar-te als Premis Tecnologia Humanitària? Animaries altra gent jove a presentar-se a aquests premis de la Creu Roja?
Animar altres persones joves? Sí, endavant amb tot. Per l'experiència, pel fet que aquesta idea era un prototip, i veure que un organisme com la Creu Roja en reconegui el valor i el potencial d'impacte. Ja tan sols amb això, la motivació per portar-lo endavant és infinita. Si tens dubtes, això et dona la motivació que necessites.
Quan ens vam presentar als premis, estàvem en l'etapa de prototip. Ho vaig fer simplement per intentar-ho, per motivar-nos i intentar fer-ho el millor possible, i la veritat és que el projecte va fer un gran pas per fer-ho possible. L'any passat m’hi vaig presentar i vaig perdre, perquè el projecte era molt bàsic, estava en els seus inicis, no hi havia web, el prototip no estava complet i faltaven moltes coses. Però el fet de saber que hi havia una opció, va ser la gasolina de tot. Hem estat tot l'any treballant-hi per poder tornar a presentar-nos. Nosaltres utilitzem això com a deadline.
Publicador de continguts
Banner Home
