El 6 de març de 2025, el vessament d’un líquid químic corrosiu va provocar que diverses persones resultessin ferides de gravetat en un polígon de Mallorca. O això pareixia. El matís és important perquè això, en realitat, no és real. Aquest suposat accident ha estat el punt de partida del simulacre que han dut a terme des del curs de Tècnic/a en Emergències Sanitàries de la Creu Roja a Mallorca, un esdeveniment on han participat 50 alumnes de la formació i han pogut posar tots els seus coneixements en pràctica. Mai millor dit.

El simulacre: tensió i satisfacció a parts iguals

“Va ser impressionant veure tots els mitjans en acció”. En aquests termes s’expressa Eric Sosa, un jove de trenta-cinc anys que es troba en el primer curs de Tècnic d’Emergències Sanitàries de la Creu Roja a Mallorca. Ell, com altres persones de primer, va exercir de víctima en el simulacre, però van poder veure de primera mà com es resolien les situacions que anaven sorgint. “Dona una mica d’impressió pensar que l’any que ve estarem a l’altre costat”, diu Eric.

Toni Adrover, de vint-i-quatre anys, es troba en segon curs, ja fent pràctiques, i ell va poder enfrontar-se de ple a l’accident actuant com a tècnic d’emergència. “El simulacre serveix per veure com ens manegem sense la presència in situ de professors, com és el tracte amb el pacient”, exposa, i confessa que, des del seu punt de vista, també demostra “com actuam en equip”. El fet que sigui una prova, un succés fictici, no importa en absolut: “Sempre ens ho prenem de veres, no hi ha una altra manera”, al·lega. 

Margarita Vicens és tutora de la realització del simulacre i docent gestora en la formació. Conta que cada any, excepte el del confinament, duen a terme aquest tipus d’actuació tan important que requereix una gran preparació prèvia (a vegades, fins i tot s’involucra a bombers i policia), i que resulta molt valuós per a tot el personal, tant l’alumnat com el professorat. “Ha de servir perquè l’alumnat i futurs tècnics i tècniques coneguin i entenguin millor les seves funcions en cas d’assistència a múltiples víctimes”, indica. A més, “ens permet obtenir resultats i conclusions de gran rellevància sobre la formació global de l’alumnat al final del grau”.
 

“Sempre ens ho prenem de veres, no hi ha una altra manera”

Com a prova de tot això, les lliçons que deixa després de si el simulacre, tant múltiples com variades. “La primera és la importància del treball en equip”, estima, i no tan sols parla dels professionals del centre docent o personal col·laborador de la Creu Roja (direcció, voluntariat o equip de socors), sinó també d’institucions com l’Ajuntament de Palma, que va ajudar a dur a terme el simulacre amb èxit. “També em qued amb la motivació i la implicació per part de l’alumnat, tant del primer curs (víctimes) com del segon curs (tècnic)”, assenyala. Un altre punt a remarcar és que l’alumnat “va actuar correctament en la majoria de les seves accions i, en cas de no fer-ho, van ser capaços de detectar els seus errors en el moment de la reunió informativa final que es duu a terme amb totes les persones que hi participen”, agrega. “Una cosa també molt important és que es van divertir”, expressa, i Toni coincideix: “Estava molt ben muntat pel que fa a les dotacions, va ser molt didàctic i ens ho vam passar molt bé”.

L’àmbit sanitari: una professió plena de vocació i futur

Eric sempre havia volgut ajudar i s’havia sentit especialment atret pel món de les emergències, però fins ara no havia tingut l’oportunitat de donar sortida a la seva vocació. Toni, per una altra banda, va començar a estudiar Història a la universitat, però a tercer curs va decidir canviar radicalment el rumb. Encara reconeix que inicialment es va apuntar a la formació de la Creu Roja perquè comptava amb referències, i era l’única disponible en aquell moment. Ara, després de dos anys estudiant, no la canviaria per res: “Si hagués de repetir, escolliria una altra vegada la Creu Roja. Sense dubte”. 

Zoraida Izquierdo també s’ha format amb la Creu Roja com a Tècnica en Emergències Sanitàries i fa onze anys en el sector. “Des que vaig sortir mai he deixat de fer feina. Sempre he tingut vocació per aquesta feina, m’encanta ajudar a les persones”, admet. “Gràcies a la formació he pogut fer feina d’allò que sempre he volgut, m’ha servit per a obrir-me pas”, afegeix.

“Des que vaig sortir mai he deixat de fer feina"

Però, què fa la formació de la Creu Roja tan especial? “El curs de TES de la Creu Roja és una formació professional de Grau Mitjà que segueix la programació curricular marcada per la Conselleria d’Educació, igual que qualsevol altre cicle d’FP”, remarca Margalida Vicens; “la diferència és que la major part del professorat és professional del sector sanitari (excepte els de matèries no sanitàries) que coneix bé i/o treballa al món de la urgència/emergència”, concreta. Un altre dels avantatges que ofereix la Creu Roja és que “l’educació i les necessitats d’aprenentatge de cada alumne es poden individualitzar i personalitzar molt més”, menciona la docent.

“Em sembla que el ritme de la formació és molt correcte, no volen anticipar-se als esdeveniments i et formen molt bé. Cada assignatura té un professor o professora específic; no n’hi ha un que s’hagi d’encarregar de moltes i no les entengui en profunditat. La meva experiència ha estat totalment satisfactòria i sé que tenim una base adequada per a sortir prou preparats”, exposa Toni. “Aprenc moltíssim i és molt interessant: professorat i organització ho fan tot molt agradable, didàctic i intuïtiu”, sosté, per una altra banda, Eric, a qui li agrada la idea d’anar formant-se amb la Creu roja, una organització “coneguda mundialment”.

El futur encara queda lluny, però amb la formació oferida per l’organització, els reptes es veuen d’una altra forma. “Fa un mes que hem començat a aprendre a ser tècnics amb les pràctiques. Tocar, equivocar-te, preguntar… conèixer com ho fan altres persones, fer un compendi de tot i endur-te’n el més interessant per a exercir. Si només tens la teoria és molt difícil entendre el món”, defensa Toni. “Existeix la típica pregunta sobre on et veus d’aquí cinc o deu anys, i jo diria que em veig de tècnic, formant-me contínuament, ja que el sector sanitari és formació constant. Hi ha un gran ventall de possibilitats”, conclou.